Forte no topo do Monte Monjuïc, a bandeira da Catalunya |
ÀNIMA
Quina llengua
parles, ànima, quins braços
estens enllà dels
vidres de l’edat,
del fred que
crema l’herba
i dóna als arbres
una vesta de malencolia?
Per què et
refugies tant en les insondables flamerades
cercant el mar en
les teues mateixes mans?
Envelleixen
amant,
ficant en terra
les sements dels viatges que escollires
en la lluïssor de
les més abandonades pedres.
Alma
Que língua falas, alma, que braços
estendes para além dos vidros da idade,
do frio que queima a erva
e dá às árvores uma veste de melancolia?
Por que te refugias tanto nas insondáveis labaredas
procurando o mar nas tuas próprias mãos?
Envelhecem amando,
fincando na terra as sementes das viagens que escolheste
no brilho das mais abandonadas pedras.
un poco de la lengua que se habla por las calles acá, el Català
Nenhum comentário:
Postar um comentário