quarta-feira, 3 de outubro de 2012

Catalunya y el Català

Forte no topo do Monte Monjuïc, a bandeira da Catalunya


ÀNIMA
Quina llengua parles, ànima, quins braços
estens enllà dels vidres de l’edat,
del fred que crema l’herba
i dóna als arbres una vesta de malencolia?
Per què et refugies tant en les insondables flamerades
cercant el mar en les teues mateixes mans?
Envelleixen amant,
ficant en terra les sements dels viatges que escollires
en la lluïssor de les més abandonades pedres.

Alma
Que língua falas, alma, que braços
estendes para além dos vidros da idade,
do frio que queima a erva
e dá às árvores uma veste de melancolia?
Por que te refugias tanto nas insondáveis labaredas
procurando o mar nas tuas próprias mãos?
Envelhecem amando,
fincando na terra as sementes das viagens que escolheste
no brilho das mais abandonadas pedras.

un poco de la lengua que se habla por las calles acá, el Català

Nenhum comentário:

Postar um comentário